lunes, 6 de julio de 2009

Vía Verde: la crónica.

Texto: Gregorator.
Fotos 1: lucalvago.
Fotos 2: Joselu

Encara sort que va arribar aquest dia 4 de Juliol. Via verda Girona-Olot. Alguns, com aquí el present ens va tocar negociar-lo, vosaltres m'enteneu. Són aquests moments que pots disposar-lo sense aquestes, diria obligacions familiars, laborals, socials,… sinó per a compartir-lo aquesta vegada amb aquests amics, en aquest cas amb aquesta complicitat, que ens dóna la bici de muntanya en aquetcas i que tantes satisfaccions psíquiques, com físiques ens aporta… Sobretot amb aquesta fi de quan arribes a casa amb aquest somriure interior de nen entremaliat, que t'abasten els llavis d'orella a orella de la cara. Encara que alguns no s'adverteixin, comprenguin, respectin… I ho puc entendre, en un món que es torna cada vegada mes sedentari, mandrós... Mas tot i que comences dient com si es tractés d'una extravagància, el d'aixecar-te un dia de festa a les 5 de la matinada. Qui ha dit que els dies de festa són per a descansar? Descansar per a què? Per a estar al 100% en el treball. Per què no es descansa en el treball, per a poder gaudir de les festes. Uff!!! Crec que cada dia que passa estic pitjor… Total per a agafar un tren en l'estació on gairebé tot el món et mirara com si fossis una espècie sortida d'altre món. Vestit amb aquesta indumentària de coloraines varies i acompanyat d'aquesta maquina de transport a tracció animal (perdó, a tracció humana…). On hauràs d'aguantar aquestes mirades dissimulades, però que adverteixes durant una hora i escaig que trigues fins a arribar a destinació. Per a realitzar mes de 100 km damunt d'una bicicleta per a anar d'un lloc a un altre sense motiu aparent. Sense motiu aparent? NO, NO I NO!!! Em nego. Si que hi ha motiu i sinó que m'ho preguntin. No m'importa que em tractin d'extravagant, em mirin com el qual creu veure a un extraterrestre, el qual intenta comprometre el meu seny,… Sóc feliç. Estic vivint en aquests moments en altre món. Sé que mereixo aquest petit allunyament transitori, relatiu de la civilització, que m'aproxima a la naturalesa?bla, bla, bla,.. que vaig a explicar… De vegades se'ns fa difícil poder coordinar les nostres sortides. Aquesta ha estat una d'elles. Però al final, ho hem aconseguit d'una manera o altra. Encara que m'hagués agradat que el grup hagués estat mes ampli. Sí, sí, Sarada, Gerosteiner,… Efectivament, un perquè té un compromís social, l'altre perquè el seu punt d'origen no és l'habitual, per dir alguna cosa, no se…jo perquè…, ho se i ho entenc perfectament. Ara que ningú m'escolta? Encara sort que no va venir cap d'ells. Qualsevol aguanta a un d'aquests tirant del grup… Es broma, això són sortides entre amics, que para això ja estan les competicions…




Total que en comptes de realitzar la sortida benvolguda “Ripoll-Girona”. Es va decidir per fer, diria el que és estrictament la via verda que va de Girona a Olot, anada i tornada, amb parada tècnica en el bar la Casella. Va ser una decisió en els últims dies previs a la sortida. L'excusa per a evitar aquesta ascensió amb ple sol al Coll de Sentigosa, seguit d'aquest tram de dificultat elevada… Que els Lalalá ja no estem per a aquests trots…que la bici és una excusa per a aquestes parades tècniques, per a no haver de fregar plats a casa, per a no haver d'anar de compres… que la vida ja és molt dura de per si… Fins que no faci la sortida “Ripoll-Girona” o això espero quan faci menys calor. No sabré veritablement quin d'elles m'agrada mes. Podria intuir que la pujada de Sant Joan de les Abadesses al Coll de Sentigosa és sacrificada, però després compensés aquesta amb la baixada a Olot per la Vall de Bianya (tram de dificultat elevada) seguit d'aquesta via verda Olot-Girona en ple i continu descens com vaig comprovar (vel. mitjana 21,7 km/h). En canvi el tram de via verda de Girona-Olot amb aquesta invisible ascensió però contínua, se't va acumulant i carregant sense tot just adonar-te. Nosaltres que vem arribar fins a Les Presses, van anar uns 54 km en constant peladeo amb una velocitat mitja de 12,4 km/h. Que si ara unes fotos, que si la bufeta, que si l'aigua del camelback està calenta (la borsa plena del camelback, es posa la nit anterior en el congelador i així mentre es va desfent ho anem bevent fres quito), que si no és per aquí (tant GPS per a seguir una via verda marcada fins a l'extrem, que vergonya…). Total 3km a ple sol per la ctra. quan la via estava paral•lela… si ja ho dic jo, que algun dia algun em llença la bici pel cap. És igual assumiré les conseqüències, però no li guardaré rancor, seguiré sent amic… És el que té anar davant…amb el fàcil que és seguir a un… ¿A veure qui es creu que per aquesta pujada retorçada passava el tren? Em va agradar l'expressió espontània i acalorada. Encara m'estic rient. Ets un fenomen!!! No canviïs mai. Ell sabia que era un tram d'enllaç de la via verda. Quan es va tallar per algun motiu després de tants anys. Per culpa de la ctra. o el que sigui. No? A lo mijor continuarà, no ho se...


Los tracks...

Girona-Les Preses:



La Casilla-Girona: