Fotos 1: lucalvago.
Fotos 2: Joselu
Encara sort que va arribar aquest dia 4 de Juliol. Via verda Girona-Olot. Alguns, com aquí el present ens va tocar negociar-lo, vosaltres m'enteneu. Són aquests moments que pots disposar-lo sense aquestes, diria obligacions familiars, laborals, socials,… sinó per a compartir-lo aquesta vegada amb aquests amics, en aquest cas amb aquesta complicitat, que ens dóna la bici de muntanya en aquetcas i que tantes satisfaccions psíquiques, com físiques ens aporta… Sobretot amb aquesta fi de quan arribes a casa amb aquest somriure interior de nen entremaliat, que t'abasten els llavis d'orella a orella de la cara. Encara que alguns no s'adverteixin, comprenguin, respectin… I ho puc entendre, en un món que es torna cada vegada mes sedentari, mandrós... Mas tot i que comences dient com si es tractés d'una extravagància, el d'aixecar-te un dia de festa a les 5 de la matinada. Qui ha dit que els dies de festa són per a descansar? Descansar per a què? Per a estar al 100% en el treball. Per què no es descansa en el treball, per a poder gaudir de les festes. Uff!!! Crec que cada dia que passa estic pitjor… Total per a agafar un tren en l'estació on gairebé tot el món et mirara com si fossis una espècie sortida d'altre món. Vestit amb aquesta indumentària de coloraines varies i acompanyat d'aquesta maquina de transport a tracció animal (perdó, a tracció humana…). On hauràs d'aguantar aquestes mirades dissimulades, però que adverteixes durant una hora i escaig que trigues fins a arribar a destinació. Per a realitzar mes de 100 km damunt d'una bicicleta per a anar d'un lloc a un altre sense motiu aparent. Sense motiu aparent? NO, NO I NO!!! Em nego. Si que hi ha motiu i sinó que m'ho preguntin. No m'importa que em tractin d'extravagant, em mirin com el qual creu veure a un extraterrestre, el qual intenta comprometre el meu seny,… Sóc feliç. Estic vivint en aquests moments en altre món. Sé que mereixo aquest petit allunyament transitori, relatiu de la civilització, que m'aproxima a la naturalesa?bla, bla, bla,.. que vaig a explicar… De vegades se'ns fa difícil poder coordinar les nostres sortides. Aquesta ha estat una d'elles. Però al final, ho hem aconseguit d'una manera o altra. Encara que m'hagués agradat que el grup hagués estat mes ampli. Sí, sí, Sarada, Gerosteiner,… Efectivament, un perquè té un compromís social, l'altre perquè el seu punt d'origen no és l'habitual, per dir alguna cosa, no se…jo perquè…, ho se i ho entenc perfectament. Ara que ningú m'escolta? Encara sort que no va venir cap d'ells. Qualsevol aguanta a un d'aquests tirant del grup… Es broma, això són sortides entre amics, que para això ja estan les competicions…
Total que en comptes de realitzar la sortida benvolguda “Ripoll-Girona”. Es va decidir per fer, diria el que és estrictament la via verda que va de Girona a Olot, anada i tornada, amb parada tècnica en el bar la Casella. Va ser una decisió en els últims dies previs a la sortida. L'excusa per a evitar aquesta ascensió amb ple sol al Coll de Sentigosa, seguit d'aquest tram de dificultat elevada… Que els Lalalá ja no estem per a aquests trots…que la bici és una excusa per a aquestes parades tècniques, per a no haver de fregar plats a casa, per a no haver d'anar de compres… que la vida ja és molt dura de per si… Fins que no faci la sortida “Ripoll-Girona” o això espero quan faci menys calor. No sabré veritablement quin d'elles m'agrada mes. Podria intuir que la pujada de Sant Joan de les Abadesses al Coll de Sentigosa és sacrificada, però després compensés aquesta amb la baixada a Olot per la Vall de Bianya (tram de dificultat elevada) seguit d'aquesta via verda Olot-Girona en ple i continu descens com vaig comprovar (vel. mitjana 21,7 km/h). En canvi el tram de via verda de Girona-Olot amb aquesta invisible ascensió però contínua, se't va acumulant i carregant sense tot just adonar-te. Nosaltres que vem arribar fins a Les Presses, van anar uns 54 km en constant peladeo amb una velocitat mitja de 12,4 km/h. Que si ara unes fotos, que si la bufeta, que si l'aigua del camelback està calenta (la borsa plena del camelback, es posa la nit anterior en el congelador i així mentre es va desfent ho anem bevent fres quito), que si no és per aquí (tant GPS per a seguir una via verda marcada fins a l'extrem, que vergonya…). Total 3km a ple sol per la ctra. quan la via estava paral•lela… si ja ho dic jo, que algun dia algun em llença la bici pel cap. És igual assumiré les conseqüències, però no li guardaré rancor, seguiré sent amic… És el que té anar davant…amb el fàcil que és seguir a un… ¿A veure qui es creu que per aquesta pujada retorçada passava el tren? Em va agradar l'expressió espontània i acalorada. Encara m'estic rient. Ets un fenomen!!! No canviïs mai. Ell sabia que era un tram d'enllaç de la via verda. Quan es va tallar per algun motiu després de tants anys. Per culpa de la ctra. o el que sigui. No? A lo mijor continuarà, no ho se...
Los tracks...
Girona-Les Preses:
La Casilla-Girona:
Si no me equivoco hicisteis desde Girona hasta La Casilla y vuelta no? Al menos, eso me parece por las fotos.
ResponderEliminarMás o menos. Seguimos un poco más, hasta Les Preses (alguno se planteaba ir hasta Olot pero era mediodía y hacia demasiado calor) y volvimos hasta La Casilla a comer algo antes de la bajada.
ResponderEliminarEncara sort que va arribar aquest dia 4 de Juliol.
ResponderEliminarVia verda Girona-Olot.
Alguns, com aquí el present ens va tocar negociar-lo, vosaltres m'enteneu.
Són aquests moments que pots disposar-lo sense aquestes, diria obligacions familiars, laborals, socials,… sinó per a compartir-lo aquesta vegada amb aquests amics, en aquest cas amb aquesta complicitat, que ens dóna la bici de muntanya en aquetcas i que tantes satisfaccions psíquiques, com físiques ens aporta…
Sobretot amb aquesta fi de quan arribes a casa amb aquest somriure interior de nen entremaliat, que t'abasten els llavis d'orella a orella de la cara.
Encara que alguns no s'adverteixin, comprenguin, respectin… I ho puc entendre, en un món que es torna cada vegada mes sedentari, mandrós...
Mas tot i que comences dient com si es tractés d'una extravagància, el d'aixecar-te un dia de festa a les 5 de la matinada
Qui ha dit que els dies de festa són per a descansar?
Descansar per a què?
Per a estar al 100% en el treball.
Per què no es descansa en el treball, per a poder gaudir de les festes.
Uff!!! Crec que cada dia que passa estic pitjor…
Total per a agafar un tren en l'estació on gairebé tot el món et mirara com si fossis una espècie sortida d'altre món.
Vestit amb aquesta indumentària de coloraines varies i acompanyat d'aquesta maquina de transport a tracció animal (perdó, a tracció humana…)
On hauràs d'aguantar aquestes mirades dissimulades, però que adverteixes durant una hora i escaig que trigues fins a arribar a destinació.
Per a realitzar mes de 100 km damunt d'una bicicleta per a anar d'un lloc a un altre sense motiu aparent.
Sense motiu aparent?
NO, NO I NO!!!
Em nego. Si que hi ha motiu i sinó que m'ho preguntin.
No m'importa que em tractin d'extravagant, em mirin com el qual creu veure a un extraterrestre, el qual intenta comprometre el meu seny,…
Sóc feliç.
Estic vivint en aquests moments en altre món.
Sé que mereixo aquest petit allunyament transitori, relatiu de la civilització, que m'aproxima a la naturalesa?bla, bla, bla,.. que vaig a explicar…
De vegades se'ns fa difícil poder coordinar les nostres sortides.
Aquesta ha estat una d'elles. Però al final, ho hem aconseguit d'una manera o altra.
Encara que m'hagués agradat que el grup hagués estat mes ampli.
Sí, sí, Sarada, Gerosteiner,… Efectivament, un perquè té un compromís social, l'altre perquè el seu punt d'origen no és l'habitual, per dir alguna cosa, no se…jo perquè…, ho se i ho entenc perfectament.
Ara que ningú m'escolta?
Encara sort que no va venir cap d'ells. Qualsevol aguanta a un d'aquests tirant del grup…
Es broma, això són sortides entre amics, que para això ja estan les competicions…
Total que en comptes de realitzar la sortida benvolguda “Ripoll-Girona”. Es va decidir per fer, diria el que és estrictament la via verda que va de Girona a Olot, anada i tornada, amb parada tècnica en el bar la Casella.
ResponderEliminarVa ser una decisió en els últims dies previs a la sortida.
L'excusa per a evitar aquesta ascensió amb ple sol al Coll de Sentigosa, seguit d'aquest tram de dificultat elevada…
Que els Lalalá ja no estem per a aquests trots…que la bici és una excusa per a aquestes parades tècniques, per a no haver de fregar plats a casa, per a no haver d'anar de compres…que la vida ja és molt dura de per si…
Fins que no faci la sortida “Ripoll-Girona” o això espero quan faci menys calor. No sabré veritablement quin d'elles m'agrada mes.
Podria intuir que la pujada de Sant Joan de les Abadesses al Coll de Sentigosa és sacrificada, però després compensés aquesta amb la baixada a Olot per la Vall de Bianya (tram de dificultat elevada) seguit d'aquesta via verda Olot-Girona en ple i continu descens com vaig comprovar (vel. mitjana 21,7 km/h)
En canvi el tram de via verda de Girona-Olot amb aquesta invisible ascensió però contínua, se't va acumulant i carregant sense tot just adonar-te.
Nosaltres que vem arribar fins a Les Presses, van anar uns 54 km en constant peladeo amb una velocitat mitja de 12,4 km/h
Que si ara unes fotos,
que si la bufeta,
que si l'aigua del camelback està calenta
(la borsa plena del camelback, es posa la nit anterior en el congelador i així mentre es va desfent ho anem bevent fres quito)
que si no és per aquí (tant GPS per a seguir una via verda marcada fins a l'extrem, que vergonya…)
total 3km a ple sol per la ctra. quan la via estava paral•lela…
si ja ho dic jo, que algun dia algun em llença la bici pel cap.
És igual assumiré les conseqüències, però no li guardaré rancor, seguiré sent amic…
És el que té anar davant…amb el fàcil que és seguir a un…
¿A veure qui es creu que per aquesta pujada retorçada passava el tren?
Em va agradar l'expressió espontània i acalorada.
Encara m'estic rient. Ets un fenomen!!! No canviïs mai.
Ell sabia que era un tram d'enllaç de la via verda. Quan es va tallar per algun motiu després de tants anys. Per culpa de la ctra. o el que sigui. No?
A lo mijor continuarà, no ho se...
OSTRES GREGORATOR,ET DIC QUE HE LLEGIT TOTA LA TEVA CRONICA,PERQUE AIXO ES UNA CRONICA. NO TE DESPERDICI...HAURIA DE SER AL BLOG SOTA DE LES FOTOS,PERQUE HO FAS MOLT BE.DICES VERDADES COMO PUÑOS.FELICITATS PEL BON ROTLLO QUE TENIU I ARA A DESCANSAR PER TREBALLAR JA JAJA
ResponderEliminarJORDI
No me habéis puesto ningún comentario sobre el "bonus track". Desde luego, yo haciéndoos detallitos y no me lo agradecéis nada. A la próxima pongo a Carmen de Mairena...
ResponderEliminarEs verdad, lucalvago. Ya no me acordaba de las dos rubias que se nos cruzaron cerca de les Presses...veo que te dio tiempo de que posara para ti, debe ser cuando os equivocaiste de camino luego...si es que lo llevas en la sangre...surfero del alma!!!
ResponderEliminarNo posó para mí. La prueba es que volví a Barcelona :)
ResponderEliminarPongo en comentario la traducción a la crónica de Gregori, que el mismo se ha currado:
ResponderEliminarMenos mal que llego ese día 4 de Julio, Vía verde Girona-Olot. Algunos, como aquí el presente nos toco negociarlo, vosotros me entendéis. Son esos momentos en que puedes disponerlo sin esas diría obligaciones familiares, laborales, sociales,… sino para compartirlo esta vez con esos amigos, en este caso con esa complicidad, que nos da la bici de montaña y que tantas satisfacciones psíquicas, como físicas nos aporta… Sobre todo con ese fin de cuando llegas a casa con esa sonrisa interior de niño travieso, que te abarcan los labios de oreja a oreja de la cara. Aunque algunos no se aperciban, comprendan, respeten… Y lo puedo entender, en un mundo que se vuelve cada vez mas sedentario, perezoso... Mas aun cuando empiezas diciendo como si se tratara de una extravagancia, lo de levantarte un día de fiesta a las 5 de la madrugada (¿Quién ha dicho que los días de fiesta son para descansar? Descansar para qué? Para estar al 100% en el trabajo. Por qué no se descansa en el trabajo, para poder disfrutar de las fiestas. Uff!!! Creo que cada día que pasa estoy peor…). Total para coger un tren en la estación donde casi todo el mundo te mira como si fueras una especie salida de otro mundo, vestido con esa indumentaria de colorines varios y acompañado de esa máquina de transporte a tracción animal (perdón, a tracción humana…). Donde tendrás que aguantar esas miradas disimuladas, pero que apercibes durante una hora y pico que tardaras hasta llegar a destino. Para realizar mas de 100 km encima de una bicicleta para ir de un lugar a otro sin motivo aparente. ¿Sin motivo aparente? NO, NO Y NO!!! Me niego. Sí que hay motivo y sino que me lo pregunten. No me importa que me traten de extravagante, me miren como el que cree ver a un extraterrestre, el que intenta comprometer mi cordura,… Soy feliz. Estoy viviendo en esos momentos en otro mundo. Sé que merezco ese pequeño alejamiento transitorio, relativo de la civilización, que me aproxima a la naturaleza…bla, bla, bla,.. que voy a explicar… A veces se nos hace difícil poder coordinar nuestras salidas, esta ha sido una de ellas. Pero al final, lo hemos conseguido de una manera u otra. Aunque me hubiera gustado que el grupo hubiera sido mas amplio. Sí, sí, Sarada, Gerosteiner,… Efectivamente, uno porque tiene un compromiso social, el otro porque su punto de origen no es el habitual, por decir alguna cosa, no se, yo porque…, lo se y lo entiendo perfectamente. Ahora que nadie me escucha…menos mal que no vino ninguno de ellos, cualquiera aguanta a uno de estos tirando del grupo…es broma, esto son salidas entre amigos, que para eso ya están las competiciones…
(Continuación)
ResponderEliminarTotal que en vez de realizar la salida estimada “Ripoll-Girona”. Se decidió por hacer, diría lo que es estrictamente la vía verde que va de Girona a Olot, ida y vuelta, con parada técnica en el bar la Casilla. Fue una decisión en los últimos días previos a la salida, la excusa para evitar esa ascensión con pleno sol al Coll de Sentigosa, seguido de ese tramo de dificultad elevada…que los Lalalá ya no estamos para esos trotes…que la bici es una excusa para esas paradas técnicas, para no tener que fregar platos en casa, para no tener que ir de compras….que la vida ya es muy dura de por si… Hasta que no haga la salida “Ripoll-Girona” o eso espero cuando haga menos calor. No sabré verdaderamente cuál de ellas me gusta mas…podría intuir que la subida de Sant Joan de les Abadesses al Coll de Sentigosa es sacrificada, pero luego compensara ese desvió en bajada a Olot por la Vall de Bianya (tram de dificultad elevada…) seguido de esa vía verde Olot-Girona en pleno y continuo descenso como comprobé (vel. media 21,7 km/h). En cambio el tramo de vía verde de Girona-Olot con esa invisible ascensión pero continua, se te va acumulando y cargando sin apenas darte cuenta. Nosotros que lleguemos hasta Les Presses, fueron unos 54 km en constante peladeo con una velocidad media de 12,4 km/h…que si ahora unas fotos, que si la vejiga, que si el agua del camelback está caliente (la bolsa llena del camelback, se pone la noche anterior en el congelador y así mientras se va deshaciendo lo vamos bebiendo fresquito…)que si no es por aquí (tanto GPS para seguir una vía verde marcada hasta el extremo, que vergüenza…) total 3km a pleno sol por la ctra. cuando la vía estaba paralela…si ya lo digo yo, que algún dia se sublevara alguno y me tirara la bici por la cabeza, es igual asumiré las consecuencias, pero no le guardare rencor, seguiré siendo amigo…es lo que tiene ir delante…con lo fácil que es seguir a uno… ¿A ver quien se cree que por esta subida retorcida pasaba el tren? Me gusto la expresión espontanea y acalorada. Aun me estoy riendo. Eres un fenómeno!!! No cambies nunca. Él sabía que era un tramo de enlace de la vía verde. Cuando se corto por algún motivo después de tantos años. Por culpa de la ctra. o lo que sea…No? A lo mejor continuara, no lo se…
Gregorator, menuda montura mas guapa que te has agenciado. Necesito foto en solitario (de la montura) para ponerla en el pase de burras.
ResponderEliminar